El reconegut geògraf especialitzat en Estudis Urbans i Ordenació del Territori va mostrar als assistents com des del punt de vista territorial n’és de complicat l’anàlisi de tots els efectes i les causes (múltiples) de la segregació urbana, a nivell de secció censal. La segregació urbana és un fenomen de caràcter estructural molt dificultós d’analitzar, mesurar i combatre a més de ser un mecanisme en augment que s’exten amb una tendència no homogènia a Catalunya. Nel·lo va donar varis exemples en el seu discurs amb els sistemes públics catalans de la salut, l’educació i en general a l’administració pública en termes de fiscalitat.

En aquest sentit, el geògraf va assenyalar que: per les rendes més baixes viure en una àrea segregada és una barrera i un impediment a l’igualtat d’oportunitats. Per exemplificar-ho va comentar dades de l’esperança de vida i va manifestar que hi ha fins a vuit anys de diferència segons el barri de l’àrea metropolitana de Barcelona on es visqui.

Amb alguns efectes de la segregació urbana i exemples de les desigualtats socials que aquesta causa exposats i sobre la taula, el doctor va plantejar que les polítiques dels ajuntaments no són suficients i que al cap i a la fi és la iniciativa ciutadana la que funciona, amb uns 700 casos detectats fins el 2012 només al territori català. La iniciativa ciutadana a Catalunya ve en forma d’organització solidària i caritativa, casals auto-gestionats, i plataformes ciutadanes i es poden consultar al mapa social de la innovació a Catalunya. No obstant, les accions d’innovació social en l’àmbit local també tenen límits propis i un dels requisits més destacats és el capital social del que disposen. La conclusió més colpidora a la que arriba l’historiador Oriol Nel·lo és que per més que s’actuiï amb polítiques d’intervenció des de l’administració pública i la iniciativa ciutadana hi ha una clara persistència de les àrees pobres i segregades en tot el territori.